En l’anterior entrada al blog us parlàvem de noves oportunitats per fer les
coses bé, d’intentar treure coses positives d’aquest confinament. Avui us volem
fer una reflexió de com estem fent les coses, en base a la sortida dels petits
de casa, que permet una hora diària al carrer.
Hem de ser realistes, fins ara, si no hem sortit és perquè no ens han
deixat. Portem sis setmanes de confinament i ha estat difícil, però la desescaldada
no serà més fàcil. Fins ara el món sanitari ha portat a les espatlles, el pes
de la responsabilitat de mantenir el coronavirus a ratlla, ara ens toca compartir
aquesta responsabilitat, i si sortim a les vuit als balcons a aplaudir, ara és
quan hem de demostrar que som capaços d’actuar de manera responsable, per
frenar la transmissió del virus.
Aquest diumenge tot estava preparat, mascaretes per tota la família,
il·lusió màxima per trepitjar el carrer, i advertències de que no sortíem per
anar al parc, i que si trobàvem algun company de classe, no el podríem abraçar
ni anar-hi a jugar.
És veritat que vam trobar moltes famílies que feien tot el que s’havia
demanat, mascareta si es podia, mantenir les distàncies i evitar que les nens
s’ajuntessin. Però altres no, i no es tractava de que els nens intentessin
marxar, o forcessin situacions que podríem considerar perilloses per la
transmissió del virus, sinó que eren els adults els que transgredien les
normes. Grups de pares asseguts fent petar la xerrada sense mascareta, nens amb
bicicleta al mig de la cera sense que els adults els diguessin res, diferents
famílies passejant juntes, mentre explicaven com estava anant tot amb la
mascareta posada com a diadema....
No és una situació fàcil, estem fent un aprenentatge global i social que moltes
vegades és difícil d’assimilar, i seria injust centrar-nos només en els que no
ho estan fet bé, perquè no són el reflexa de la realitat que vivim, però tampoc
podem excusar-nos en el fet que és una situació nova, mai viscuda i que la
societat no sap com ha d'actuar.
Tot això acabarà, però depèn de nosaltres que la desescalada pugui ser
gradual o que haguem de tornar enrere. Ara més que mai hem d’entendre que el
que fem entre tots, marcarà l’evolució d’aquesta epidèmia, que el futur de la
societat està en les nostres mans.
