Prop d'11.000 alumnes aprenen educació ambiental amb Mediterrània




L’Escola Natura de Mare Terra Fundació Mediterrània ha prestat servei a un total de 10.821 alumnes del Camp de Tarragona durant el curs 2018-2019. La xifra frega els 12.000 usuaris si sumem les visites lliures a l’Escola Natura.

Aquestes instal·lacions del carrer Pont i Gol de Tarragona compten amb un jardí vertical, un hort ecològic, un jardí de les olors i una bassa d’amfibis. L’element estrella és, però, el Centre d’interpretació del riu Francolí, amb una imponent maqueta de tota la conca hidrogràfica del riu que reprodueix fidelment 2.800 quilòmetres quadrats a escala 1:20.000. La visita és gratuïta i permet veure, d’un cop d’ull, tot el recorregut d’un riu força desconegut encara per la ciutadania. 

Un 36% de l’alumnat ha experimentat en les diferents activitats de l’Escola Natura i la resta, es divideix en sortides de camp (21%), tallers ambientals (10%), xerrades (15) i exposicions (18%)

Cal destacar que el gruix dels participants són estudiants de la ESO (42%), seguits dels alumnes d’educació primària (26%) i amb una marcada tendència a l’alça dels cicles formatius (24%), un indicador del fet que la sensibilització ambiental arriba als majors d’edat. D’altra banda, un dels reptes ha estat satisfer les expectatives dels participants d’educació infantil (2%) i especialment, els que tenen necessitats educatives especials (1%). El 2% restant correspon a alumnes de batxillerat.
De les sortides al camp, destaca “El riu Francolí” i dels tallers, “Científics per un dia”, en què es diagnostica, a través de diverses analítiques senzilles, l’estat de salut ambiental del riu. 

Pel que fa als tallers fets a les instal·lacions de l’Escola Natura, estan igual de demandats la construcció d’una mini depuradora, la d’una mini placa solar i un altre  fer motlles amb les petjades dels animals.

Els participants contesten una enquesta de valoració en acabar les activitats i d’una escala de l’1 al 5, la mitjana de respostes és un 4,5.
  

Economia Circular. L'oli de motor i CATOR



L'oli mineral usat és el residu tòxic i perillós que es produeix en més quantitat al món. Es preveu que el parc automobilístic mundial assoleixi la xifra de 1.200 milions de vehicles a l'any 2020 segons les dades de Frost & Sullivan. Tan sols tenint en compte l'oli provinent dels cotxes la xifra d'aquest residu puja als 3000 milions de litres generats anualment, i encara hauríem de sumar vaixells, avions i la multitud de bombes i maquinaria diversa que utilitza aquest tipus d'oli com a lubricant. Aquest residu a més de ser inflamable, és cancerígen i amb una gota n'hi ha prou per contaminar 1000 litres d'aigua. Davant d'aquest panorama es fa indispensable l'establiment de sistemes de gestió integral d'aquest residu, CATOR (Catalana d'Olis Reciclats) és la empresa que realitza aquesta tasca en l'àmbit de Catalunya.




A l'any 1993 es va aprovar per llei que l'activitat de recollida i regeneració de l'oli usat esdevé un servei públic, CATOR es converteix en la concessionària d'aquest servei i comença la recollida d'oli a més de diverses campanyes de conscienciació i sensibilització als productors d'aquest residu. Posteriorment es posa en funcionament la planta de regeneració d'oli usat d'Alcover, però no és fins al 1998 que es tanca el cicle quan s'aconsegueix comercialitzar el producte resultant del procés de regeneració amb el nom de Regenoil. Aquest és un oli base apte per fabricar qualsevol tipus de lubricant mineral amb una funcionalitat equivalent a l'oli mineral extret del petroli, però amb la gran diferència de que el Regenoil prové de la regeneració d'oli mineral residual. Podeu ampliar la informació amb algunes dades al següent enllaç en el que trobareu un vídeo explicatiu elaborat per CATOR: https://vimeo.com/146132862

                                            Font: CATOR S.A.

La regeneració de l'oli usat es fa mitjançant un procés fisicoquímic bastant senzill que consisteix en fer diverses destil·lacions per tal d'aïllar els compostos que no són oli mineral i poder recuperar les condicions físiques lubricants d'aquest fluid. Aquestes substàncies que es separen de l'oli usat també s'aprofiten com gasolines per escalfar l'oli, l'aigua per refrigeració o fins i tot els compostos més pesants resultants de la última destil·lació per produir asfalt, que també es comercialitzen amb el nom de Catorex.

El model de regeneració de l'oli mineral que segueixen a CATOR és un procés basat en la economia circular, i pensat en base a maximitzar l'aprofitament dels subproductes que s'obtenen del procés. Això permet la comercialització d'adobs agrícoles i asfalts alhora que es regenera l'oli mineral usat, a més d'aprofitar l'aigua i els combustibles separats de l'oli. L'ecologia industrial justament concep la planificació dels processos industrials com engranatges d'un conjunt més complexe, en el que els diferents processos aprofiten tots els subproductes de les industries properes així com l'energia sobrant. CATOR és un exemple d'aplicació d'aquest paradigma i fa que ens plantegem una qüestió: si tot el teixit industrial que allotgem al Camp de Tarragona apliqués estrictament aquesta idea, quants residus, matèries primeres i energia seriem capaços d'estalviar?


Tota la conca del riu Francolí en un cop d'ull



Saps on neix el riu Francolí? I per quants pobles passa? Quin és el poble més petit de la seva conca? Quants quilòmetres abasta? Sabries situar al mapa el Pont del Diable, el nom popular de l'aqüeducte de Ferreres, que portava l'aigua a l'antiga Tàrraco? I on captaven aquesta aigua?


No se sap ben bé l'origen del nom Francolí, però sí que sabem que el riu ha tingut altres noms com ara Tulcis, Subi Flumen, Blancolinum o Olín. Tant se val. La conca hidrogràfica del riu Francolí té una extensió de 853 quilòmetres quadrats i un perímetre de 225 quilòmetres. Malgrat la seva modèstia, la conca del Francolí és la més important en extensió i cabal de les que es troben entre el riu Ebre i el Llobregat, segons La vida al riu Francolí. Els humans i els sistemes aquàtics, llibre editat per la URV.


La seva conca la drena una xarxa fluvial d'uns 300 cursos fluvials, molts fins i tot sense nom per no ser prou coneguts. Entre els ecosistemes fluvials destaquen les del riu de Milans, el riu d'Anguera, el riu Brugent, el torrent del Puig, el torrent de Vallmoll, el riu Glorieta i la riera de la Selva.

En total, hi ha més de 1.700 quilòmetres lineals, és a dir, pràcticament la mateixa distància que uneix per carretera les ciutats de Barcelona i Hamburg, al nord d'Alemanya.

En el seu recorregut de 59 quilòmetres, recull les aigües de 51 municipis a través de 65 afluents directes fins que desemboca al mar Mediterrani pel Port de Tarragona.



Tota aquesta informació la pots descobrir amb un cop d'ull a la maqueta exposada al Centre d'interpretació del riu Francolí de la nostra Escola Natura. La maqueta recrea 2.400 quilòmetres quadrats a escala 1:20.000. És a dir, que cada centímetre representa 200 metres reals i val la pena entretenir-se a identificar els racons que coneixem i a descobrir-ne de nous.
 
Vine a conèixer el nostre Centre d'interpretació del riu Francolí i la nostra Escola Natura.
Per a més informació, pots trucar al 977 551 300 o enviar un correu a naturaleza@mare-terra.org i a educa@mare-terra.org. 

T'hi esperem!

I això és una carxofa??

La carxofera (Cynara scolymus) és una planta herbàcia orginiària del Mediterrani occidental. La carxofera ja es consumia a Itàlia al segle XV, els colons la van extendre per les zones temperades d'Amèrica per poder consumir la part central de la flor, que bullida o cuita al vapor es considerava una delícia per la seva tendresa. Té una relació de parentesc amb el card que s'aprecia quan la flor de la carxofera (la carxofa) s'obre i deixa a la vista una estructura de colors vius que ens recorda a la florescencia del card. Tant el card com la carxofa són plantes comestibles que tenen un efecte antinflamatori i antioxidant, fins al punt de trobar extractes d'ambues combinades en alguns tractaments de fitoteràpia.


Un dels objectius de l'Escola de Natura Francolí és donar a conèixer altres aspectes de les plantes que consumim habitualment. En aquest cas,  estem acostumats a veure i consumir la carxofa tancada, i per això val la pena destacar la bellesa estetica de la flor quan ja és oberta. Actualment consumim els aliments directament des dels centres de distribució com són supermercats o botigues de diversos tipus, i acabem associant les espècies hortícoles a l'aspecte que tenen quan les agafem del prestatge. Entendre que totes les plantes tenen el seu cicle reproductiu que depèn de l'entorn, ens recorda que nosaltres també depenem estretament dels sistemes naturals que ens envolten.

Hallo Idiomes visita l'Escola de Natura Francolí i construïm una placa solar tèrmica


 Avui els nens i nenes de Hallo Idiomes han vingut a l'Escola de Natura Francolí a aprendre una mica més sobre l'energia: han après d'on ve l'energia que gastem, quins impactes tenen les fonts d'energia no renovables i quines estratègies podem fer servir per estalviar energia i disminuir al màxim el nostre consum energètic diari. A més de tractar tots aquests aspectes a través d'una xerrada, els alumnes van tenir la oportunitat de realitzar el taller de construcció d'una placa solar. Mitjançant aquesta segona activitat els nens i nenes van poder veure el potencial de l'energia solar i, amb materials que podem trobar per casa (una capsa de sabates, paper de film i tub de reg), vam construir una petita placa solar termica que en menys d'una hora eleva la temperatura de l'aigua diverses desenes de graus. Aquest taller té un enorme valor pedagògic ja que ens ensenya que les energies renovables són abundants i, en concret el sol, banya la Terra cada dia amb una quantitat d'energia immensa. Depèn de la nostra habilitat i voluntat poder-la aprofitar, i contribuir al canvi de model energètic promovent l'autoconsum i les fonts d'energia renovables.




Taller de plantes aromàtiques amb el casal Mediterrani



17 nens i nenes del casal Mediterrani han visitat avui l'Escola de Natura Francolí. Han pogut veure d'on surten les verdures que mengem i han après una mica més sobre la fauna que podem trobar a les basses i zones humides. Els nois i noies han realitzat el taller de plantes aromàtiques i han fabricat un petit ambientador casolà amb la part verda de diverses espècies com són la farigola, romaní o santolina. Aquest tipus de taller permet entrar en contacte amb les principals espècies d'aromàtiques que podem trobar al medi natural, alhora que es realitza una descoberta sensorial a través de l'olfacte. El resultat del taller és una bosseta de tela ben farcida d'olors i textures pròpies del nostre entorn, que finalment s'emporten cap a casa.

Si vols participar en qualsevol de les nostres activitats pots consultar el programa d'educació ambiental al web, trucant al 977 55 13 00 o enviant un mail a educa@mare-terra.org.

28a Jornada de Sensibilització de Platges


La 28a Jornada de Sensibilització de Platges ha estat tot un èxit. Però això no acaba aquí... Continuarem treballant perquè el nostre missatge esdevingui una realitat.

De nou, moltes gràcies a tots/es participants!


Us deixem amb un recull de fotografies de la jornada:


































Un clam contra els plàstics al mar


Mare Terra Fundació Mediterrània ha organitzat per vint-i-vuitè any consecutiu el Dia de conscienciació i sensibilització de les platges aquest dijous  4 de juliol a partir de les 9.30 hores a la platja Llarga de Tarragona i ha congregat prop de 400 participants, entre 6 i 14 anys.
Enguany, el Dia de la Platja es focalitza en la lluita contra els plàstics i, tot i que se centralitza en la platja Llarga de Tarragona, s'estén a la Costa Daurada i també han participat els regidors i regidores de Medi Ambient de Tarragona, Salou, Altafulla, Torredembarra i el Vendrell, a més de regidors de Cs i del PSC de l’Ajuntament de Tarragona i de representants del Port de Tarragona.

La jornada s’ha dedicat a la difusió i sensibilització mediambiental, recollida de brossa i la confecció d’un mural reivindicatiu de grans dimensions amb el lema “#Prou plàstics al mar” que han pintat els participants.

El president de Mediterrània, Ángel Juárez, ha explicat que “cada segon, es llencen 200 quilos de plàstic al mar”, per la qual cosa, “si no aturem aquest ritme i conscienciem tothom que cal un canvi de model, les previsions són que el 2050, hi hagi més plàstics que peixos al mar i això, no pot ser de cap manera”.

En aquesta intensa jornada de conscienciació han participat els casals d’estiu gestionats per la Fundació Pere Tarrés, els campus esportius del Racing de Bonavista, el Tarragona Handbol Club o l'ADT i han col·laborat el Club de Vela Platja Llarga, Europe Direct Tarragona, Sirenas Mediterranian Academy; Amigos Mira, Griñó, Cator,Sirusa i el sindicat UGT.

Una de les novetats d’enguany és el punt d’hidratació mòbil instal·lat per l’empresa mixta Ematsa, que ha subministrat aigua potable als participants. D’aquesta manera, s’ha evitat l´ús d’ampolles de plàstic.

Com ja és habitual en les darreres edicions, també han sorgit sirenes i tritons del fons del mar per donar un missatge, dins d’una ampolla de vidre, per tal de protegir el mar i la seva biodiversitat.

Prou plàstics al mar, vine i participa a la 28è dia de sensibilització i neteja a la Platja Llarga de Tarragona


L'actual model de consum ha provocat que cada any vagin a parar al mar i a les platges milions de tones de residus. Aquesta situació s'agreuja quan una gran part d'aquests residus són plàstics, que es caracteritza per tenir gran capacitat de dispersió i un ritme de degradació molt lent. La massa de plàstic que va a parar als oceans es pot dividir en dos tipus: macroplàstics i microplàstics. Quan llancem una bossa al mar aquest residu comença sent un macroplàstic però conforme van passant els dies, aquest residu s'anirà esmicolant i convertint en microplàstic.El veritable problema és que aquests residus s'esmicolen però no es degraden, el que vol dir que una bossa de 200g de plastic s'esmicolarà, però aquests 200g continuaran a l'aigua i sera ingerit pels animals o acumulat al fons mari.

Existeixen moltes estimacions de la quantitat de plàstic que va a parar al mar Mediterrani, però la xifra va de les 4800 tones fins a les 30300 tones de microplàstics Van Sebille et al. (2015) Aquesta situació és un problema associat al model de consum actual ja que molts d'aquests plàstics s'utilitzen en envasos d'un sol ús.  Una de les conseqüències directes de la presència d'aquests plastics als ecosistemes marins és que aquest material afecta al comportament i desenvolupament reproductor dels animals però a més, quan aquest és ingerit passa a través de la cadena alimentària fins arribar a les nostres taules.

La brossa a les platges és una altra part d'aquest problema, molta arriba pel mar però també trobem una gran part de residus que provenen del mateix turisme que freqüenta les platges. Hem de tenir present que això no només té impactes ecològics sinó que redueix la qualitat de les platges com a espais turístics, mentre que les tasques de neteja i retirada d'aquests residus provoquen grans costos sufragats amb fons públics.

El problema del plàstic és d'àmbit global i un dels grans reptes del segle XXI, però si no ens posem tots a una no aconseguirem fer-li la volta la truita. És per això que aquest dijous esteu tots convidats a participar en aquesta jornada de sensibilització i neteja de platja i aportar el vostre granet de sorra a la lluita pel canvi.