L' escola Maria Rosa Molas visita CATOR i l'Escola de Natura Francolí

 Al voltant de 60 alumnes de l'Escola Maria Rosa Molas de Reus han vistat CATOR en la última setmana. Els nois i noies han pogut veure la zona de descàrrega de l'oli, la sala de control de les bombes o el laboratori, entre d'altres. Conèixer la procedència de l'oli mineral i com s'efectua el procés de reciclatge és informació vital per poder tenir criteri per valorar el problema de l'oli mineral: és el residu líquid tòxic i perillòs que en més quantitat es produeix al planeta.

Tot seguit, els nens i nenes van visitar l'Escola de Natura Francolí. On van veure la diferència entre agricultura ecològica i convencional,  van entendre com d'imprescindible és la funció dels pol·linitzadors i el jardí de les olors, i van veure els impactes ambientals que es poden identificar al llarg del riu Francolí a través de la maqueta ubicada a l'aula de l'Escola.
També van realitzar el taller de construcció d'una minidepuradora amb ampolles de plàstic reutilitzades i materials filtrants que podem trobar a la natura. A través d'aquest taller s'assimila la importància de gestionar i recollir l'oli mineral usat per evitar que aquest residu pugui acabar contaminant el sòl i de retruc els aqüífers. Ja que no hem d'oblidar que tan sols amb un litre d'oli tenim prou per contaminar un milió de litres d'aigua.  


Els alumnes del INS Pons d'Icart enceten la recta final de la diagnosi ambiental del riu Francolí

El projecte d'Aprenentatge i Servei amb els alumnes de 3er d'ESO de l'institut Pons d'Icart arriba a la seva recta final. Aquest any Mare Terra Fundació Mediterrània duu a terme un projecte de voluntariat en el que 100 alumnes de secundària realitzen una diagnosi ambiental del riu Francolí. Aquest projecte de ciència ciutadana té tres actuacions ben diferenciades.


En primer lloc es va realitzar una recollida de residus urbans municipals de l'espai adjacent al riu que conforma el bosc de ribera i els seus voltants. Alhora que es van catalogar tots els abocadors irregulars que es van localitzar en aquesta zona.

La segona actuació que es va realitzar va ser una anàlisi fisicoquímica, hidromorfològica i biològica del riu. En aquesta segona part es van fer: mesures de pH, nitrats i temperatura; es va mesurar la llera i calcular el cabal instantani; i finalment es va avaluar l'estat de conservació a través d'una observació de la comunitat de macroinvertebrats que viuen al substrat submergit.



Per acabar, en aquesta última fase s'està duent a terme un inventari florístic de les principals espècies arbòries i arbustives del bosc de ribera. Els alumnes identifiquen les diferents espècies vegetals i fan algunes mesures referents a l'ecologia del bosc (alçada, cobertura vegetal, número de peus, estat de salut de l'individu...).

Tota la informació recopilada servirà per dirigir futures actuacions de retirada d'abocadors incontrolats, control d'invasores com la canya americana (Arundo donax), o avaluar la distribució i influència sobre les autòctones dels eucaplitpus (Eucalpytus sp.) que, a poc a poc, comencen a colonitzar el bosc de ribera. 


A més del valor que representa disposar de tota aquesta informació, el fet de que hagin sigut alumnes de secundària els que han participat de la recopilació d'aquesta informació aporta un valor afegit al projecte. Entrar en contacte amb el riu i amb l'espai fluvial a través d'un ús social, és indispensable si es vol anar cap a una convivència respectuosa amb aquest. Si no aconseguim que la població conegui i estimi el Francolí, mai assolirà el nivell de conservació que es mereix. 

Alumnes de la Selva del Camp visiten CATOR, la planta de regeneració d'oli mineral de Catalunya

Sabeu què passa amb l'oli de motor que canviem del cotxe? sabíeu que és el residu tòxic i perillós que es produeix en més quantitat al món?

CATOR és la planta de regeneració d'oli mineral que està ubicada a Alcover. Alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Puig i Ferreter de la Selva del Camp van anar a conèixer el funcionament d'aquest tipus de planta i les anàlisis requerides per determinar els possibles contaminants que poden arribar barrejats amb l'oli.



Desprès de rebre una petita explicació sobre la planta i les destil·lacions successives que calen per regenerar l'oli mineral, els nois i noies van realitzar una visita per les instal·lacions en la que van veure les dimensions dels diversos tancs, la zona de càrrega i descàrrega o la sala de control de la multitud de bombes que treballen per moure l'oli o el quitrà per la planta. 

Aquestes visites són especialment interessants pels alumnes de Batxillerat ja que també van passar pel laboratori on analitzen els olis que arriben. Van veure com funciona un espectròmetre d'IR, com s'interpreten aquests gràfics en un entorn de treball real i per a què serveix un rotavapor, entre d'altres aparells. Això és molt interessant, tenint en compte que aquests alumnes hauran d'interpretar un gràfic d'IR molt similar a l'examen de selectivitat.




Per últim, divulgar la tasca que realitza CATOR regenerant l'oli mineral usat és indispensable ja que 3 litres d'oli brut es transformen en 2 litres d'oli base nou. L'oli regenerat té les mateixes aplicacions que l'oli extret directament del petroli, amb la diferència de que aquesta regeneració es pot dur a terme indefinidament sense perdre qualitat al producte final i sense necessitat de gastar més petroli.

La "Primavera Silenciosa" de Rachel Carson ja és aquí

Recentment s'ha publicat un article científic que realitza una recopilació de dades i resultats publicats en les últimes dècades sobre l'estat de conservació en el que es troben els insectes a nivell global. El resultat és que estem davant d'un declivi general tant a nivell de biodiversitat (estan desapareixent diverses espècies) com a nivell de biomassa (quantitat d'insectes al món). Els grups més afectats són els lepidòpters, himenòpters i alguns coleòpters, mentre que la reducció en biomassa d'insectes és del 2,5% anual. Si es manté aquesta taxa, a final d'aquest segle s'hauran extingit tots els insectes de la Terra.



Les causes d'aquesta preocupant tendència en la població d'insectes al món són diverses, però hi ha dos que destaquen per sobre la resta quan parlem d'afectació als insectes en concret: la destrucció de l'habitat ja sigui per urbanització, contaminació o la conversió del sòl cap a un ús agrícola intensiu; i els anomenats pesticides sistèmics, substàncies amb les que es tracten l'exterior de les llavors utilitzades per plantar grans extensions i així evitar que proliferin les diferents plagues que poden fer minvar el rendiment dels cultius. El problema amb aquest tipus de pesticides és que gran part de la closca de les llavors acaben a terra alliberant aquests pesticides al sòl i sent arrossegat per les aigües de pluja que recarreguen els aqüífers subterranis.



 Els insectes són un grup d'animals que contribueixen moltíssim a que el conjunt de la vegetació del planeta es pugui desenvolupar amb normalitat a més de participar en la descomposició de la matèria orgànica i en el reciclatge de nutrients al sòl. Si desapareix la enorme biodiversitat d'insectes, una tasca que esdevé de manera espontània com la pol·linització pot convertir-se en una tasca que haguem de realitzar els humans activament. Abans de que es produeixi aquest escenari, a l'Escola de Natura Francolí hem dissenyat un jardí de les olors que augmenta la quantitat de flors disponibles pels pol·linitzadors. Alhora estem treballant en un petit hotel d'insectes que proporciona un racó d'habitat ideal per diferents grups d'aquests animals que habiten l'Escola.

Tot i així,  hem de ser conscients de la magnitud del problema que tenim davant. La situació que va descriure Rachel Carson ja a l'any 1962, al seu llibre Silent Spring, no l'aturarem fent petits jardins i hotels per insectes.

L'escola Sant Pere i Sant Pau visita l'Escola de Natura i fan de científics per un dia

Els alumnes de tercer i quart de primària de l'Escola Sant Pere i Sant Pau  han vingut a visitar l'Escola de Natura Francolí per aprendre una mica més sobre el riu, sobre els animals que ens envolten i els rastres que ens permeten identificar-los i fins i tot estimar quant de temps fa que han marxat.

Els nens i nenes de tercer van realitzar el taller de rastres i senyals en el que ells mateixos van reproduir una petjada en fang i guix per poder emportar-la cap a casa. Van aprendre que els animals ens indiquen la seva presència a través de diverses senyals com són: les egagròpiles, pinyes rossegades o excrements, entre d'altres.


Els nois i noies de quart van fer de científics per un dia diagnosticant la qualitat de l'aigua i l'ecosistema del riu Francolí. Duent a terme mesures fisicoquímiques, hidromorfològiques (com la mesura del cabal o el llit del riu...) i biològiques han après com avaluar l'estat del ecosistema fluvial i quin significat tenen els diferents paràmetres mesurats.



Ambdós grups van conèixer l'Escola de Natura Francolí i van veure quin aspecte tenen les hortalisses abans d'arribar al prestatge del supermercat, van conèixer diverses plantes aromàtiques i relacionar algunes d'elles amb la seva olor. També van observar les diferents espècies de flora i fauna que podem trobar a la bassa d'amfibis de l'escola alhora que repassàvem els serveis que ens ofereixen aquests ecosistemes: la filtració de l'aigua, retenció de sediments o la captació de diòxid de carboni entre d'altres. 

Mare Terra Fundació Mediterrania col·labora amb el programa d'aprenentatge i servei


Com ja sabeu, l'Escola de Natura Francolí és un espai municipal gestionat per Mare Terra, que esdevé un indret de retrobament amb la natura i centre neuràlgic de la tasca d'educació ambiental que duem a terme des de l'entitat.

Els alumnes de secundària que participen aquest any ja han après a plantar un hort ecològic i també han construit un nou hort vertical. Juntament amb l'ajuda dels tècnics de l'entitat es construirà un  hotel d'insectes per tal de fomentar la biodiversitat d'aquest grup d'animals, que són peces imprescindibles per garantitzar el reciclatge de nutrients, la pol·linització, i diverses funcions essencials per al bon desenvolupament dels ecosistemes.



Aquest és un exemple de com l'Escola de Natura és una font de sinèrgies positives en l'àmbit social i ecològic. En la mateixa línia el centre d'interpretació del riu Francolí s'enmarca dins de l'Escola com a eina de sensibilització sobre l'ús sostenible de l'espai fluvial alhora que promou l'anàlisi crítica dels abusos que provoquen diversos impactes ambientals a nivell de conca hidrogràfica.

Posem en valor el servei comunitari com una manera de fer partíceps als més joves de la construcció d'un espai que dòna a conèixer el riu Francolí, com a primer pas en el llarg camí cap a la conservació i la gestió sostenible de l'espai fluvial que vertebra el nostre territori. 

Mediterrània denuncia que milions de boles de polietilè ja han arribat a l'espai natural protegit de la Platja dels Prats de Vila-seca

El passat 28 de gener, el grup municipal de Vila-seca en Comú es va posar en contacte amb Mare Terra Fundació Mediterrània per informar sobre l’aparició de milions de boles de polietilè a la platja de La Pineda, a Vila-seca. La fundació ho va comprovar i va denunciar-ho al Servei de Protecció de la Natura (Seprona), als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona, al Departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona i a l’Ajuntament de Vila-seca. Durant tot aquest temps la situació no s’ha solucionat i la cosa ha anat a pitjor, ja que les esferes de plàstic han arribat a l'espai natural protegit de la Platja dels Prats de Vila-seca.


Aquest espai, conegut col·loquialment com el ‘pantalà’, és considerat com un Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i actualment forma part de la Xarxa Natura 2000 amb el codi ES5140004, conjuntament amb la Sèquia Major de Vila-seca. En aquest espai hi ha presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats, per la qual cosa és una zona important per a la conservació de la fauna del territori.

Mare Terra Fundació Mediterrània s’ha posat en contacte amb el Seprona, amb el Port de Tarragona i amb diversos representants del sector petroquímic per fer-los saber quina és la situació a dia d’avui. La fundació està molt preocupada perquè el problema és molt més greu que fa unes setmanes: les boles de polietilè ja ocupen un espai natural protegit, i com que ningú les ha recollit cada dia tenen més sorra damunt, per la qual cosa serà molt més difícil retirar-les de la platja.



El president de Mediterrània, Ángel Juárez, ha explicat que “estem molt amoïnats perquè els dies passen i aquí no s’està fent res per solucionar el problema. No entenem aquesta inacció, perquè aquestes boles poden ser molt perjudicials per al medi ambient però ningú les retira”. Juárez té molt clar que “el full de ruta és senzill: recollir les boles del litoral, fer una investigació per esbrinar qui ha estat el responsable de l’abocament, informar sobre les possibles afectacions que el succés hagi tingut al medi ambient i a la salut de les persones, i que els culpables paguin pel que hagin fet. No podem perdre més temps, i és per això que des de Mediterrània encoratgem els responsables perquè posin en marxa la maquinària al més aviat possible”.

Mediterrània denuncia al Seprona l’acumulació d’una gran quantitat d’esferes de polietilè a la platja de La Pineda


El passat divendres, el grup municipal de Vila-seca en Comú es va posar en contacte amb Mare Terra Fundació Mediterrània per informar sobre l’aparició de milions de boles de polietilè a la platja de La Pineda, al municipi de Vila-seca. Dos tècnics ambientals de la fundació van traslladar-se al lloc dels fets per poder estudiar in situ quina era la situació al litoral. I, efectivament, van comprovar que és una circumstància molt greu ja que hi ha una gran acumulació d’esferes de plàstic, que són molt perjudicials per al medi ambient i de manera especial per als animals marins.

Davant d’aquesta situació, Mare Terra Fundació Mediterrània va presentar el mateix divendres una denúncia al Servei de Protecció de la Natura (Seprona), als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Tarragona, al Departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona i a l’Ajuntament de Vila-seca perquè estudiïn aquest succés.
Concretament, a la denúncia es demana que “es portin a terme les investigacions necessàries per tal d’establir el focus emissor i que s’estableixin les mesures pertinents per tal de minimitzar els seus efectes”, així com “que s’investigui quina ha estat l’entitat causant d’aquest abocament i que s’actuï en concordança a la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental”. També s’ha sol·licitat que s’activi el Camcat, que és el pla d'emergències per fer front a situacions de contaminació de les aigües marines. Finalment, s’exigeix que “se’ns informi de les actuacions que es portaran a terme per solucionar els fets i dels possibles efectes adversos al medi ambient tarragoní i la possible afectació a la salut de les persones”.


 Mediterrània té constància que aquesta no és la primera vegada que es produeixen episodis d’aquesta tipologia. És per això que es compromet a vigilar la platja de manera periòdica mentre es resolen les denúncies presentades el passat divendres. Per altra banda, el president de la fundació, Ángel Juárez, ha parlat amb diversos responsables  d’empreses del sector químic per tractar d’esbrinar l’origen i el grau de toxicitat de les boles de polietilè, i aquests s’han compromès a donar una resposta al més aviat possible. Des de Mediterrània també es demana que la platja es netegi amb la màxima celeritat, i que les despeses de la neteja siguin sufragades pels responsables de l’accident mediambiental.

Ja has visitat la nova maqueta del riu Francolí?


Fa unes setmanes es va inaugurar la maqueta del riu Francolí, que s’exposa a l’Escola de Natura Francolí que gestiona Mare Terra Fundació Mediterrània. Aquesta representació a escala del nostre territori abasta tota la conca del riu i els principals municipis del Camp de Tarragona i les comarques circumdants. Té una superfície aproximada de sis metres quadrats que corresponen a més de 2.400 quilòmetres quadrats reals.

Tot i que la maqueta té com a principal protagonista el Francolí, es pot comprovar com el curs fluvial viu envoltat d'elements d'origen humà com les xarxes viàries, vies de tren, complexos industrials, complexos recreatius com pot ser Port Aventura o fins i tot el colossal Port de Tarragona. S'observa, a mesura que seguim el recorregut fluvial aigües avall, com es multipliquen aquests elements i també el seu impacte sobre l'estat ecològic del riu.


La maqueta té un enorme potencial didàctic per les tasques d'educació ambiental i és per això que des de Mediterrània es convida tothom, en especial als ciutadans de Tarragona, a visitar-la. L'entrada a l'Escola de Natura i la visita a la maqueta són gratuïtes, i es poden visitar els dilluns, dimecres i divendres des de les 9 h fins a 12 h. Això sí, abans cal posar-se en contacte amb la fundació per concretar la visita trucant al telèfon 977 55 13 00 o enviant un correu electrònic a educa@mare-terra.org.

 

Mediterrània posa en marxa un pack educatiu per conèixer la maqueta del Francolí i l’Escola de Natura




Mare Terra Fundació Mediterrània ha posat en marxa un nou pack d’educació ambiental dirigit a tots els centres educatius de la província de Tarragona. L’activitat, que té una durada d’unes dues hores i mitja, inclou una visita guiada a l’Escola de Natura Francolí de Tarragona, una explicació de la maqueta de la conca hídrica del Francolí i la realització d’un taller d’educació ambiental que impartiran els tècnics de l’entitat. El preu és de cinc euros per alumne, i els grups han de ser d’entre 20 i 35 estudiants.
El pack s’endega amb l’objectiu que tots els tarragonins i les tarragonines coneguin millor un racó molt especial com és l’Escola de Natura Francolí, que gestiona Mediterrània des del 2013. Els educadors de la fundació explicaran tots els elements que conformen l’espai, com és l’hort ecològic, la bassa d’amfibis, el jardí de les olors, etc. Els joves també podran veure la maqueta del Francolí, inaugurada el passat mes d’octubre, i que ja s’ha convertit en una eina imprescindible per conèixer millor el riu. Finalment, pel que fa al taller, els centres podran escollir aquell que més els hi agradi dels deu que imparteix Mediterrània.
Els col·legis que estiguin interessats en contactar aquesta activitat han de posar-se en contacte amb Mediterrània trucant al telèfon 977 55 13 00 o escrivint un correu electrònic a educa@mare-terra.org. Animeu-vos a conèixer un racó únic a Tarragona com és l’Escola de Natura Francolí!

Com afecta el canvi climàtic a l'hort de l'escola?


El canvi climàtic és una realitat que sembla que no ens farà esperar per començar a viure les conseqüències que se'n deriven. S’ha publicat recentment un informe elaborat pel National Center for Atmospheric Research que analitza la distribució de les pluges al llarg de l’any i quina tendència seguiran amb el canvi climàtic. D’aquesta anàlisi es desprèn que, actualment,  la meitat de la pluja anual es concentra en només 12 dies. Això provoca que la recàrrega dels aqüífers sigui molt baixa i que la vegetació no pugui aprofitar gran part d’aquesta aigua que va als rius i mars directament. A més, la fauna que es beneficia de la pluja prolifera de manera molt sobtada ocasionant pèrdues agrícoles. 



Un clar exemple d’aquesta situació la tenim a a l’Escola de Natura Francolí a on la població de cargols ha augmentat molt degut a les pluges abundants que estem tenint aquesta tardor. Aquest excés de gasteròpodes fa que els cultius ecològics de l’escola no es puguin desenvolupar correctament. Tot i així, existeixen remeis per reduir la presència d’aquests animals al nostre hort: traçar un perímetre amb cendra o amb closca d’ou trencada és un exemple de mesura que dificulta l'accés d'aquests als nostres cultius.