No em vull aixecar


Quan vam començar aquest nou camí en el nostre blog, us vam dir que  us volíem acompanyar en aquests dies difícils de confinament, aportant-vos idees d'activitats, oferint-vos informació que us pugui ajudar o explicar-vos com ho portem a casa.

Doncs avui us volem parlar dels dies grisos, perquè tot i que som dues persones positives de mena, hi ha dies difícils i creiem que també pot ser útil explicar-los, perquè veieu que el sentiment de que casa vostra està cap per avall, és compartit.

Vagi per endavant que no som psicòlogues i que el nostre objectiu no és donar-vos consells, perquè això ho han de fer els i les professionals, però us podem explicar la nostra experiència per si us pot servir.

Què passa el primer dia que el teu fill de 4 anys et diu que no es vol aixecar? Doncs que perceps que alguna cosa no va bé. No és un tema de cansament, no és un tema de voler fer el mandrós. El veus amb els ulls oberts, amb els braços abraçant-se ell mateix, i sents clarament, com el teu fill no té ganes de fer res.

Llavors et dius, és normal, tants dies sense veure els amics, sense anar a l'escola, està fins "el monyo". I comences a insistir en que s'aixequi, busques un esmorzar que li agradi, i aquell dia fas activitats que el puguin motivar més. Però l'endemà comença a fer dibuixos negres on surten molts coronavirus, i més endavant es desperta, a la nit, amb un malson perquè quan tanca els ulls hi ha el virus.

I tu entres en un espiral de voler-lo ajudar, perquè un nen de 4 anys no pot estar trist, perquè el teu màxim, a part d'educar els teus fills, perquè de grans puguin prendre decisions per ells mateixos i ser autònoms, és que siguin feliços. Intentes que faci coses diferents, que estigui motivat, que rigui, a exagerar el reforç positiu.... i tot això no es pot forçar, i com no pot ser d'altra manera acaba amb discussions, frustració i angoixa per les dues bandes.

Aquest és el moment en el que, quan els nens dormen i tot està tranquil, t'asseus amb el seu pare i comenceu a analitzar, amb calma, què està passant. Com a pares tenim dos punts de vista que tot i ser complementaris són diferents, i això va molt bé per veure-ho de forma més racional i no tan emocional.

Primer de tot és important veure que el teu fill no està sempre trist, ha perdut aquella alegria que tenia sempre, però té moments de riure, si que és veritat que menys que abans, però els té.

Tot i que has intentat buscar espais tranquils amb ell perquè et pugui explicar què li passa o què li preocupa, li és complicat expressar-se, i ara amb la calma, et fixes que els dies que el pare ha de marxar físicament de casa per anar a treballar, són els dies que està pitjor.

Per últim reflexionem sobre les videotrucades que fem amb la família. Estan molt bé, però el sentiment que et queda quan penges té un punt d'amargor, de torbar-los a faltar, de ser més conscients del temps que fa que no els podem tocar... i per què no li podria estar passant el mateix al nostre petit? I si el fet de veure la seva família o els seus amics el fa més conscient de que no pot sortir? Podria explicar perquè no vol aparèixer a les videotrucades ni fer-ne amb els seus amics.

Així que hi va haver un canvi d'actitud però per part nostra. Si no et vols aixecar, et deixo una estona més, entenent uns marges raonables, no t'apreto i et dic que t'estarem esperant al menjador. El pare quan ha de marxar a treballar, la nit abans parla amb ell, li explica què  farà i sobretot que utilitzarà guants i mascareta perquè així està protegit. Deixem més espai lliure  perquè pugui dibuixar i expressar el que sent, i ja hem explicat a la família que durant un temps no sortirà a les videotrucades, ell sap quan les fem i quan s'hi vulgui afegir té la llibertat per fer-ho.

Llegit ara, poden semblar coses molt lògiques, però quan et trobes enmig del problema i a més confinats a casa, les coses més senzilles semblen les més complicades.

Ara somriem més, hem començat a fer servir colors diferents al negre i hem aparegut tots junts en alguna videotrucada familiar, així que, encara que de vegades els dies siguin grisos, recordeu sempre... TOT ANIRÀ BÉ.