Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona


Per donar resposta a la demanda social d'informació, sobre la qualitat de l'aire a l'entorn de les plantes químiques al Camp de Tarragona, la setmana passada es va presentar l'Observatori de la Qualitat de l'Aire, dirigit pel Dr. Francesc Borrull, Catedràtic de Química Analítica de Universitat Rovira i Virgili, i coordinat per Eurecat Centre Tecnològic. Aquest treball s'ha editat sota la direcció de la Fundació Privada Institut Cerdà. 

Aquest informe l'encarrega la multinacional Repsol, després d'haver realitzat un estudi similar al 2018. La recerca inclou més mostrejos, amb més prolongació en el temps, que l'estudi pioner de l'any anterior. Aquest any, a més, s'ha incorporat al projecte l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), confirmant el suport del sector petroquímic de Tarragona a aquest informe.

L’estudi es centra en les concentracions de benzè i 1,3 butadiè, les dues emissions tòxiques que centren la majoria de les mirades crítiques, i que s'associen a les produccions industrials de diverses plantes químiques.

S'ha avaluat la presència al llarg del 2019, de 62 compostos volàtils (COVs) a 20 poblacions i barris. Les mostres s'han agafat durant 14 dies de cada mes, els 12 mesos de l'any en els territoris del polígon nord i entre 8 i 10 mesos a les poblacions del polígon sud.

Els resultats constaten nivells de benzè per sota el límit legalment establert, tant per la normativa europea com espanyola, de 5µg/m3 anuals. Pel que fa a l’1,3 butadiè, cap població ha superat els 2µg/m3 anuals, que es prenen com a referència per les recomanacions canadenques, ja que no hi ha cap normativa que reguli les emissions d'aquest element.  

Un dels resultats més destacables és que el barri tarragoní de Torreforta, on Mare Terra Fundació Mediterrània té la seva seu, mostra la concentració total de COVs més alta (61,72 µg/m3 anual), obtenint valors gairebé doblats respecta la resta de poblacions del Camp de Tarragona, i arribant a nivells molt semblants als de Barcelona (68,84 µg/m3 anual).

La interpretació d’aquestes dades és complicada per la influència de diversos factors: emissions de plantes químiques, tràfic de vehicles o les obres de construcció als voltants, tal i com explica el director de l’Àrea de Relacions, Impuls i Innovació del Territori de l'Institut Cerdà, Lluís Inlgada.

Així és bàsic que quan l'emergència sanitària del COVID19 ho permeti, es puguin impulsar jornades de debat i workshops amb experts, per contextualitzar els resultats i impulsar noves estratègies ambientals per millorar la qualitat de l'aire. També és clau perfeccionar l'estudi com a eina pedagògica, perquè la informació sigui accessible a la població d'una manera fàcil i entenedora.