Divendres parlàvem de tot el que ens aportaven les nostres finestres, però, i si parlem
dels nostres balcons?
Moltes persones
tenim sort de tindre un balcó. Personalment, tinc un petit però que als
matins ens dona la llum del sol, i al vespre podem sortir a aplaudir.
Per nosaltres, els
dies més complicats, són els dies de pluja que no podem tindre aquesta estoneta
de sol, aquesta estoneta, encara que sigui entre dos parets, que tenim de
llibertat.
Al balcó juguem,
ens embrutem, gaudim...tenim moments d’alegria. Com us he dit, tenim un balcó
petit, però te vida, davant tenim una fruiteria i des de casa observem a la
gent que surt al carrer a comprar i intentem endevinar quina fruita comprarà. Contemplem
a estones el carrer i altres estones als veïns, que com nosaltres surten a
agafar aire.
No tot es observar,
també escoltem coses i ens relaxem. A poc blocs, tenim un noi que per fer més
amenes les estones, treu la seva guitarra elèctrica i el bafle, i comença a
tocar. Un altre que treu la trompeta i entona diferents cançons.
El que més ens
agrada es quan arriben les 8 del vespre i veiem al balcó del davant una dona
gran que tota emocionada surt a aplaudir i busca a la veïna del costat per
poder parlar una estoneta (sempre amb tota precaució).
Però quan parlem de
confinament, hi ha una cosa que no es té en compte, no tots tenim les mateixes
oportunitats. Tindre un balcó, ara mateix es tindre una via d’escapatòria, per
això volem que compartiu o descriviu el que veieu i com us fa sentir, fent-nos
arribar escrits o fotos al nostre correu electrònic educa.mterra@gmail.com.
Sempre hi ha coses
bones que es poden treure de cada moment, viure aquest confinament ens fa treure
coses boniques, molta imaginació i la nostra millor part com a persones.
Tanqueu els ulls i
respireu...TOT ANIRÀ BÉ!