Un aniversari diferent


No us preguntaré quins plans teniu per Setmana Santa, és evident que estar a casa, però segur que podeu fer alguna cosa especial, sobretot pels petits, dedicant més temps a activitats de moviment i joc.

En el meu cas se'm gira una mica de feina, tenim l'aniversari del pare a celebrar i els dos petits de casa estan tan emocionats com si fos el seu propi, ells tenen clar que no han de perdre l'oportunitat de poder celebrar, i sobretot de preparar, un dia especial junts.

Primer de tot, a amagades del pare, vam fer un llistat de coses “xules” que podíem fer, evidentment dins de les limitacions de no poder sortir de casa.

Podrem despertar el papa? La pregunta és pertinent ja que vaig tenir que prohibir aquesta acció, que es repetia de forma massa continuada i que estava començant a posar en risc el somier del nostre llit, en tenir dos vàndals saltant sense descans. Però entenent que és un dia especial vaig acceptar la petició. 

Tenim globus mama? Aquí vaig tenir un moment de dubte, però després vaig recordar que en aquella caixa de dalt de tot a la dreta, en van quedar uns de l'últim aniversari, així que primer objectiu aconseguit. Posarem tot el passadís amb globus per quan el pare s'aixequi.

Posarem música! Aquest ja no era un objectiu ni una petició, era una afirmació rotunda. Si una cosa bona ens ha portat aquest confinament, són els moments del ball, tant per la música dels veïns com per la nostra pròpia, i és veritat que el seu pare, tot i ser el més correcte de la família, quan els nens li ballen al voltant perd tot tipus de por al ridícul i els fa riure sense parar. Una cosa així no pot faltar el dia del seu aniversari.

Avis i tiets voldran felicitar al papa  Aquest objectiu era més fàcil, ja havia pactat amb la família que a l'hora de dinar faríem un Skype per veure'ns tots (us esteu adonant del que estem arribant a aprendre en tema de plataformes de comunicació? Sobretot els avis!)

Li fem un menjar especial? Segurament el moment més complicat, explicar als teus fills que tu ets més aviat un desastre a la cuina i que és justament el pare qui disfruta posant-se un davantal i cuinant. -A veure, farem una altra cosa, què és al que al pare li surt millor?-, -Els fideus!-, - Doncs la mama comprarà tot de coses bones perquè el papa pugui fer una booona fideuà-. La veritat és que quan el pare els veu menjant amb delit el que prepara, se li fa aquell somriure de felicitat que no es paga amb diners i que vull tornar a veure en un dia tan especial.

El papa podrà bufar? Aquesta és una gran preocupació pel nostre fill gran, ell si no bufa no hi ha aniversari. Per sort a casa, com que fem exercicis de reforç de logopèdia, sempre tenim espelmes per practicar una mica, així que ens ho podrem arreglar perquè el pare tingui el seu moment de demanar un desig i bufar. Com ja us he dit soc un desastre a la cuina així que buscaré dos paquets de donettes i li farem, com a pastís, una muntanya de xocolata que segur li agradarà.

I el regal? Aquí vaig optar per les manualitats, a casa mai han estat de fer dibuixos així que els hi he proposat fer-li una corona al pare. Per els seus aniversaris, en tenim unes de roba que es va adaptant a la seva mida de cap, però és evident que no arriba pel cap del pare, així que amb cartolina, gomets i retoladors crec que ens en sortirem.

Així doncs ja veieu com serà el nostre aniversari confinat, especial, diferent, però sobretot junts.

I vosaltres com heu celebrat els vostres aniversaris? O com us el plantegeu si la data és propera? Ens agradaria molt que ens ho expliqueu a  educa.mterra@gmail.com.

I com sempre recordeu....TOT ANIRÀ BÉ