Feia molt de temps,
respectant el confinament, que no m’apropava al nostre estimat riu, el
Francolí. Un riu de ciutat que tenim molt oblidat.
La gent de
Tarragona, coneix el riu, però no la
riquesa que amaga. Quan es fa referència a aquest, sempre es parla del
Parc del Francolí. Però algú s’ha parat mai ha pensar que hi ha a l’altra banda
d’aquest parc?
Doncs hi ha un riu
meravellós, que dóna encara més vida a la ciutat. Tarragona, una ciutat amb
muntanya, platja i riu, encara que moltes vegades no pensem en ell. Quantes
vegades, pels qui no sou de Tarragona, heu escoltat a parlar sobre aquest riu?
I pels que sou de Tarragona, quantes vegades us hi heu apropat? Però no si val la zona d’oci on hi ha la gespa!
Doncs aquest riu és
molt peculiar, és un riu caracteristic mediterrani. La majoria de gent pensa que és un riu molt tranquil,
però mai pots fiar-te d’ell. D’estar sec, pot formar-se en tres segons una
riuada.
A l’Octubre de 2019, es va patir l’última gran riuada, deixant al riu
un aspecte molt trist. Però no hem
d’oblidar que Les conseqüències d’aquest fenomen van lligades de la mà
de l’acció humana. Una mala gestió del bosc de ribera i una llera degradada fa
que qualsevol efecte natural negatiu es converteixi en molt perillós.
Abans del
confinament, era un riu amb molt poca vegetació, i quan passejaves,
majoritàriament es veien residus. Però sabeu què? Aquest confinament li ha anat molt bé. Tants dies sense ningú
ha fet que torni a ser un riu ple de color, ple de vida, amb una bona quantitat
d’aigua neta, i una cosa molt importat, tot el camí de ribera sense residus.
M’ho podia
imaginar, però l’altre dia vaig veure la realitat. I només faig que pensar, si
les portes de casa s’obren, que no es tanqui el camí de la natura, aprenguem a
respectar-la.
<z
